Els matollars constitueixen un dels ecosistemes més abundants de les zones mediterrànies d’arreu del món i entre les espècies que els formen en trobem de més inflamables que altres. Així, la proporció d’unes o altres augmenta el risc d’incendi de la regió. La majoria d’espècies llenyoses que els integren tenen la capacitat de regenerar-se després d’un incendi seguint diferents estratègies: les germinadores, com les estepes o el romaní, germinen després de l’incendi, i d’altres, les no germinadores com els llentiscles o l’aladern, rebroten. Investigadors de la UAB han estudiat els arbustos de dues  localitats mediterrànies i han demostrat que les espècies germinadores s’inflamen més ràpidament, fet que cal tenir en compte per predir els incendis en un futur.

La intensitat amb què la vegetació crema en un incendi forestal està determinada per propietats de les espècies, relacionades amb característiques com per exemple, el seu tipus de creixement, i la seva fisiologia. En molts ecosistemes com els nostres matollars mediterranis, aquestes característiques poden contribuir al fet que hi hagi espècies més propenses als incendis, i és per aquesta raó que aquest treball se centra en l’estudi de característiques relacionades amb la inflamabilitat (facilitat per cremar-se) i la quantitat de combustible que acumulen els arbustos mediterranis.

Llegir+.

Font: CREAF